Accio Popular

Davant els fets ocorreguts dissabte passat a Castelló, on un jove va ser agredit per un grup  neonazi que li va gravar una esvàstica amb una navalla a la cara, i després de la roda de premsa  oferta per Acció Popular Contra la Impunitat dijous passat a València per a denunciar  l’apunyalament d’altre jove per part d’un grup feixista similar, amb greu risc per a la seua vida, ens tornem a dirigir a la societat valenciana i al conjunt de l’Estat per a denunciar la situació extrema que es viu al País Valencià davant la violència ultra.

A través de l’informe Raxen elaborat per Movimiento Contra la Intolerancia, ONG membre de la plataforma i que compta amb el suport del Ministeri d’Assumptes Socials, la Unió Europea i el Consell d’Europa, vam denunciar els més de 600 casos de violència per motius d’odi al diferent registrats durant 2007 al País Valencià. Una xifra que és una estimació altament fiable dels casos que es tenen constància, i que va ser posada en dubte pel delegat del Govern l’endemà
de la roda de premsa, minimitzant els fets i rebaixant les xifres fins a només “10 casos coneguts”.
L’alarma que va causar en la societat valenciana conèixer aquestes dades i la impunitat d’aquestes accions, concretament el cas de José Luís, el jove apunyalat a València els
agressors del qual es troben en llibertat, va posar en dubte la política dels responsables en matèria de seguretat i prevenció del nostre país, especialment quant a delictes d’odi es refereix. Així, vam lamentar que des de la Delegació de Govern només es tinguen paraules per a negar els fets i minimitzar-los, sense mostrar cap tipus d’empatia ni solidaritat amb les víctimes, i imposant un nou dany sobre aquestes, que és el més absolut menyspreu per la seua situació accentuant la seua indefensió i obviant la responsabilitat dels aparells de l’Estat per frenar l’avanç dels delictes d’odi.

Les xifres donades per la Delegació del Govern no reflecteixen la realitat, la minimitzen. Només l’oficina de València de l’ONG Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR) va rebre 9 atacs, diversos d’aquests amb artefactes explosius, i alguns mentre l’oficina estava oberta al públic. La seu de ERPV va sofrir també la col·locació d’una bomba a València, així com la del BLOC la vespra del 9 d’octubre i altres al llarg del nostre territori, així com diverses seus de EUPV. En Mislata, el regidor del BLOC, Santiago Rosado, va rebre una brutal pallissa per part d’un grup neonazi, materialitzant-se així les contínues amenaces contra ell. Setmanes més tard, una xica
de la mateixa localitat rebia també una agressió similar. El centre cultural Ca Revolta de la ciutat de València ha estat víctima de nombroses pintades i sabotatges, i va ser atacat amb tirs de pistola de perdigons quan el bar del local estava obert. La seu d’Intersindical Valenciana, també a la capital, va rebre pintades amenaçadores i destrosses en la seua seu, així com el centre social Terra, de Benimaclet, i ACPV als distints Casals Jaume I té oberts per tot el País Valencià. Alguns dels més greus van ser l’assalt a una conferència a Sueca on un grup d’ultres va agredir als assistents, o el llançament d’una bomba de salfumant contra el Casal Jaume I de Catarroja en plena reunió de veïns. I ningú està detingut per cap d’ aquests fets.

És necessari apuntar que el coneixement de la totalitat d’agressions produïdes realment és pràcticament impossible, atès que moltes d’aquestes es produïxen contra persones que per diversos motius temen denunciar, ja siga per tractar-se d’immigrants sense papers, indigents o altres individus que posarien en risc molts aspectes de la seua vida si s’exposen a la denúncia pública. Des de la plataforma Acció Popular Contra la Impunitat hem llançat una crida a denunciar tota agressió per motius d’odi, i oferim la nostra solidaritat i suport a les víctimes perquè se senten protegides pels representants polítics i socials. No obstant això, quan les víctimes perden la por i es decideixen a denunciar, es troben amb la indefensió més absoluta a nivell jurídic i polític. Primer perquè l’acció policial és més aviat escassa contra els grups
agressors, i per extensió, com ha passat en el cas de José Luís, els agressors són posats en llibertat encara havent estat apunt de matar la seua víctima, al no apreciar el jutge instructor motius pel seu ingrés preventiu a la presó evitant que continuen amb els seus actes violents o coaccionen a la víctima i als testimonis, la filiació dels quals obra en poder dels presumptes agressors. En segon lloc, si els responsables polítics banalitzen la situació, es reduïx el tema a “baralles juvenils” i s’amaga una preocupant realitat, els violents continuaran la seua activitat d’assetjament i agressions, i gaudiran d’una impunitat evident.

D’aquesta forma, s’imposa una doble condemna a la víctima, que se sent desemparada i desprotegida per qui, en teoria, hauria de vetllar pels seus drets. Des de Acció Popular Contra la Impunitat tenim constància de molts altres casos de violència per raons de discriminació i intolerància criminal que no han estat denunciats per por. Aquesta por s’accentua quan la víctima es troba amb actituds com la de la Delegació del Govern i dels jutges, que passen de puntetes per aquests terribles episodis i no arriben a a comprendre que el que està en joc és la llibertat de tots els ciutadans i els valors bàsics de l’Estat de Dret. Per això mateix, Acció Popular contra la
Impunitat té la finalitat de donar suport incondicionalment a les víctimes, assessorar-les davant els Tribunals i denunciar la situació a través dels col·lectius que la formen i que representen a un gran nombre de ciutadans, i davant els mitjans de comunicació, que representen la consciència i la denúncia social.  
 
Aquesta actitud ha de canviar per respecte a les víctimes i per fer efectiu el compromís dels responsables polítics amb els valors de llibertat i igualtat que encapçalen la Constitució. Si no es posa límit a la difusió de l’odi al diferent, promogut per diferents formacions polítiques totalment legals, ens trobarem davant un perillós camp sembrat perquè aquest odi es traduisca en agressions i atemptats.
 
 És el moment de plantejar un límit democràtic per a les formacions que promouen la discriminació per diferents motius, i estudiar la possible il·legalització de formacions vinculades amb els delictes d’odi o que atempten greument en el seu discurs contra la llibertat de les persones. És el moment de demostrar el compromís de tots amb els valors bàsics de respecte, igualtat, justícia i solidaritat, no només amb les paraules sinó amb fermesa policial i judicial davant les agressions feixistes i racistes. Negar l’existència del problema no servirà perquè aquest desaparega, sinó per a consolidar la seua existència. La llei és igual per a tots per incòmode que, en ocasions, resulte la seua aplicació, però és més greu quan aquells que ostenten el poder -als quals creiem sentir propers- semblen adoptar actituds més semblants a aquells que pretenen imposar alienants contractes de bona ciutadania a les potencials víctimes, precisament, d’aquestes bandes.
 
Comissió Permanent Acció Popular Contra la Impunitat   

 1
 
COMUNICADO DE PRENSA       .                     
 
València, 13 de febrer de 2008

Ante la agresión neonazi en Castelló 

Ante los hechos ocurridos el pasado sábado día 9 en Castellón, dónde un joven fue agredido por un grupo neonazi que le gravó una esvástica con una navaja en la cara, y tras la rueda de prensa ofrecida por Acció Popular Contra la Impunitat el pasado jueves en Valencia para denunciar el apuñalamiento de otro joven por parte de un grupo fascista similar, con grave riesgo para su vida, nos volvemos a dirigir a la sociedad valenciana y al conjunto del Estado para denunciar la situación extrema que se vive en el País Valenciano frente a la violencia ultra.

A través del informe Raxen elaborado por Movimiento Contra la Intolerancia, ONG miembro de la plataforma y que cuenta con el respaldo del Ministerio de Asuntos Sociales, la Unión Europea y el Consejo de Europa, denunciamos los más de 600 casos de violencia por motivos de odio al diferente registrados durante 2007 en el País Valenciano. Una cifra que es una estimación altamente fiable de los casos que se tienen constancia, y que fue puesta en duda por el Delegado del Gobierno el día siguiente de la rueda de prensa, minimizando los hechos y rebajando las cifras hasta sólo “10 casos conocidos”.

La alarma que causó en la sociedad valenciana conocer estos datos y la impunidad de estas acciones, concretamente el caso de José Luís, el joven apuñalado en Valencia cuyos agresores se encuentran en libertad, puso en duda la política de los responsables en materia de seguridad y prevención de nuestra Comunidad, especialmente en cuanto a delitos de odio se refiere. Así, lamentamos que desde la Delegación de Gobierno sólo se tengan palabras para negar los hechos y minimizarlos, sin mostrar ningún tipo de empatía ni solidaridad con las víctimas, e imponiendo un nuevo daño sobre éstas, que es el más absoluto desprecio por su situación acentuando su indefensión y obviando la responsabilidad de los aparatos del Estado para frenar el avance de los delitos de odio.

Las cifras dadas por la Delegación del Gobierno no reflejan la realidad, la minimizan. Sólo la oficina de Valencia de la ONG Comisión Española de Ayuda al Refugiado (CEAR) recibió 9 ataques, varios de estos con artefactos explosivos, y algunos  mientras la oficina estaba abierta al público. La sede de ERPV sufrió también la colocación de una bomba en Valencia, así como la del BLOC la víspera del 9 d’octubre y otras a lo largo de nuestro territorio, así como varias sedes de EUPV. En Mislata, el concejal del BLOC, Santiago Rosado, recibió una brutal paliza por parte de un grupo neonazi muy conocido e impune, y semanas más tarde, una chica de la misma localidad recibía también una agresión similar. El centro cultural Ca Revolta de la ciudad de Valencia ha sido víctima de numerosas pintadas y sabotajes, y fue atacado con disparos de pistola de perdigones cuando el bar del local estaba abierto. La sede de Intersindical Valenciana, también en la capital,  recibió pintadas amenazantes y destrozos en su sede, así como el centro social Terra, en Benimaclet, y ACPV y los distintos Casals Jaume I tiene abiertos por todo el País Valenciano. Algunos de los más graves fueron el asalto a una conferencia en Sueca donde un grupo de ultras agredió a los asistentes, o el lanzamiento de una bomba de salfumán contra el Casal Jaume I de Catarroja en plena reunión de vecinos. Y nadie está detenido por estos hechos. 

Es necesario apuntar que el conocimiento de la totalidad de agresiones producidas realmente es prácticamente imposible, dado que muchas de estas se producen contra personas que por diversos motivos temen denunciar, ya sea por tratarse de inmigrantes sin papeles, indigentes u otros individuos que pondrían en riesgo muchos aspectos de su vida si se exponen a la denuncia pública. 

Desde la plataforma Acció Popular Contra la Impunitat hemos lanzado un llamamiento a denunciar toda agresión por motivos de odio, y ofrecemos nuestra solidaridad y apoyo a las víctimas para que se sientan respaldadas por los representantes políticos y sociales. Sin embargo, cuando las víctimas pierden el miedo y se deciden a denunciar, se encuentran con la indefensión más absoluta a nivel jurídico y político. Primero porque la acción policial es más bien escasa contra los grupos agresores, y por extensión, como ha pasado en el caso de José Luís, los agresores son puestos en libertad aún habiendo estado apunto de matar a su víctima, al no apreciar el juez
instructor motivos para su ingreso preventivo en prisión evitando que continúen con sus actos violentos o amedrenten a la víctima y a los testigos, cuya filiación obra en poder de los presuntos agresores.

En segundo lugar, si los responsables políticos banalizan la situación, se reduce el tema a “peleas juveniles” y se esconde una preocupante realidad, los violentos continuarán su actividad de acoso y agresiones, y gozarán de una impunidad evidente. De esta forma, se impone una doble condena a la víctima, que se siente desamparada y desprotegida por quien, en teoría, debería velar por sus derechos.

Desde Acció Popular Contra la Impunitat tenemos constancia de otros muchos casos de violencia por razones de discriminación e intolerancia criminal que no han sido denunciados por miedo. Ese miedo se acentúa cuando la víctima se encuentra con actitudes como la de la Delegación del Gobierno y de los jueces, que pasan de puntillas por estos terribles episodios y no alcanzan a comprender que lo que está en juego es la libertad de todos los ciudadanos y los valores básicos del Estado de Derecho. Por eso mismo, Acció Popular contra la Impunitat tiene la finalidad de apoyar incondicionalmente a las víctimas, asesorarlas ante los Tribunales y denunciar la situación
a través de los colectivos que la forman y que representan a un gran número de ciudadanos, y ante los medios de comunicación, que representan la conciencia y la denuncia social.   Esta actitud debe cambiar por respeto a las víctimas y por hacer efectivo el compromiso de los responsables políticos con los valores de libertad e igualdad que encabezan la Constitución. Si no se pone coto a la difusión del odio al diferente, promovido por distintas formaciones políticas  totalmente legales, nos encontraremos ante un peligroso caldo de cultivo para que ese odio se traduzca en agresiones y atentados. Es el momento de plantear un tope democrático para las formaciones que promueven la discriminación por distintos motivos, y estudiar la posible ilegalización de formaciones vinculadas con los delitos de odio o que atenten gravemente en su discurso contra la libertad de las personas.

Es el momento de demostrar el compromiso de todos con los valores básicos de respeto, igualdad, justicia y solidaridad, no sólo con las palabras sino con firmeza policial y judicial ante las agresiones fascistas y racistas. Negar la existencia del problema no servirá para que este desaparezca, sino para consolidar su existencia.

La  ley es igual para todos por incómodo que, en ocasiones, resulte su aplicación, pero es más grave cuando aquellos que ostentan el poder -a los que creemos sentir cercanos- parecen adoptar actitudes más parecidas a aquellos que pretenden imponer alienantes contratos de buena ciudadanía a las potenciales víctimas, precisamente, de estas bandas.

Comisión Permanente Acción Popular Contra la Impunidad

No hi ha comentaris

 

*****************************************************************

DIMECRES 6 DE FEBRER 200812’00 HORES

EDIFICI OCTUBRE

Carrer de Sant Ferran, 12

46001 València

*****************************************************************

 

 

ACCIÓ POPULAR DENUNCIA L’INTENT D’HOMICIDI D’UN JOVE VALENCIÀ A MANS D’UNA BANDA DE NEONAZIS

Intervindran:

- ESTEBAN IBARRA, president del MOVIMIENTO CONTRA LA INTOLERANCIA i portaveu d’ACCIÓ POPULAR CONTRA LA IMPUNITAT

- UN MEMBRE DE LA FAMILIA DE LA VÍCTIMA

La matinada del diumenge 27 de gener passat, un grup de skinheads neonazis es presentà a la plaça del Cedre, a la ciutat de València, i va agredir diverses persones. Un d’ells, armat amb una navalla de grans dimensions, va assestar una punyalada al pit a un dels joves sense mediar paraula, resultant greument ferit. Els agressors van fugir desprès de la seua heroicitat, sent detinguts durant els dies posteriors per la Policia Nacional gràcies al testimoni de diverses persones.

La victima, José Luís, de 30 anys, donada la gravetat de les ferides va ser traslladat d’urgecia a l’Hospital Clínic Universitari on li van salvar la vida. El ferit encara es troba de baixa degut la gravetat de la ferida, que no fou mortal, ja que per escassos centímetres no li va a arribar al pulmó.

La policia va detindre quatre dels pressumptes autors, que actualment es troben en llibertat. Els detinguts són coneguts neonazis que compten amb diversos antecedents similars.

El comentaris estan desactivats per a aquesta entrada